Ens fem ressó de la convocatòria de la manifestació ‘Per una Catalunya social’ el proper diumenge 6 d’Abril a Barcelona.

El manifest demana una Catalunya que aposti per la sanitat i educació públiques i de qualitat, per l’ocupació social, contra la pobresa, més recursos pels serveis socials, suport a la renda garantida, a les pensions, a l’atenció a la dependència, pels drets de la dona…

A les 12 h s’ha convocat a la Plaça Urquinaona de Barcelona | Com arribar.

A continuació enllaços per més informació, cartell i manifest de la convocatòria.

‘Per una Catalunya social’ es una campanya organitzada per organitzacions socials catalanes.

Pàgina Facebook: Per una Catalunya Social

Esdeveniment Facebook: Mani #6Abril Per una Catalunya Social 

Reproduïm el manifest ‘Prioritats X una Catalunya social!” publicat a la web de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC):

Prioritats X una Catalunya social!

Les organitzacions socials de Catalunya, en la seva àmplia majoria, fem públic aquest document, que pretén recollir les bases per a la construcció d’una Catalunya que reconegui els drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Les polítiques de retallades que han estat imposades fins ara des del Govern de Catalunya i des del Govern central no fan sinó agreujar la situació i responen a la clara voluntat política de desmantellar el nostre estat del benestar. Ni han generat ocupació ni han revitalitzat la nostra economia, ans al contrari: han generat més pobresa i desigualtat.

Les mesures per sortir de la crisi s’han de construir escoltant la veu de la ciutadania i no sota els dictats dels interessos econòmics d’uns quants, i la construcció d’un país requereix ineludiblement el reforçament de l’estat del benestar, garantint uns serveis públics de qualitat i amb equitat.

És per això que creiem que cal construir el nostre país des d’unes premisses ben diferents a les que ens han dut fins aquí. Per això impulsem aquesta campanya per una Catalunya social:

 

• Volem un servei nacional de salut que garanteixi el dret a la protecció de la salut i l’atenció a la malaltia; totalment públic, també en la gestió i sense donar negoci a serveis privats; universal, sense exclusions; de qualitat, amb temps d’accés raonables als serveis; transparent, i finançat totalment amb els impostos proporcionals a la riquesa de cada persona i sense copagaments. Sistema de salut amb participació del personal que hi treballa i de la població, autèntics propietaris dels serveis públics.

 

• Un sistema educatiu que aposti clarament per l’educació pública, assegurant unes ràtios de professors per centre i d’alumnes per aula que garanteixin la qualitat de l’educació, amb aportacions de la Generalitat a les escoles bressol, les beques menjador, avui del tot insuficients, i les subvencions a les AMPA.

El nombre de centres i línies no pot dependre d’una política arbitrària de tancaments com l’actual, que altera el procés d’inscripció quan, abans del seu inici, s’anuncien tancaments de línies i/o centres públics, ja que es conculca greument el dret a escollir de les famílies.

També apostem per l’escola inclusiva que garanteixi un sistema educatiu en igualtat d’oportunitats per a tothom. Són necessaris recursos i polítiques reals per garantir un sistema inclusiu que impliqui que els alumnes puguin aprendre igual malgrat les seves diferències, siguin quines siguin. Tota persona ha d’assolir els objectius educatius
bàsics.

És necessari garantir el model d’escola catalana, rebutjant frontalment la LOMCE, tant pels seus continguts pedagògics com per l’atac indiscriminat contra la llengua catalana que representa.

I, finalment, cal un impuls decidit i amb recursos de la FP dual, amb formació i pràctiques a les empreses, així com garantir l’accés als estudis universitaris i a la FP.

 

• La creació d’ocupació i la lluita contra l’atur i la precarietat han de ser una prioritat. Per això cal una aposta ferma per les polítiques actives d’ocupació, a fi de millorar la qualificació professional de les persones treballadores i les seves oportunitats de trobar feina, i prioritzar recursos cap a l’orientació laboral i la recerca de llocs de treball a les empreses.

Advoquem per la retirada de la reforma laboral, amb la recuperació dels drets laborals i socials, desenvolupant i aprofundint el Marc català de relacions laborals. Fem una aposta pel diàleg i la concertació real entre agents públics i socials, i així garantir la negociació col·lectiva com l’eina més efectiva per construir unes relacions laborals més justes.

Cal una legislació contundent en la defensa dels drets de les persones treballadores com la millor garantia de creació d’ocupació estable i de qualitat.

 

• La lluita contra la pobresa i per la cohesió social és clau. No volem que cap persona en quedi exclosa. Per això cal garantir la protecció social i econòmica de les persones en atur. En aquest sentit, cal incrementar els recursos per als serveis socials, recuperar el finançament suficient de la renda mínima d’inserció i el desenvolupament de la renda garantida de ciutadania (RGC), donant suport a la ILP a proposta de la societat civil, que desenvolupa el que preveu l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

La RGC també ha de donar resposta a les situacions de pobresa i exclusió que viuen moltes persones treballadores a causa de la precarietat laboral.

Cal garantir els serveis bàsics essencials (aigua, llum, gas…) a tota la ciutadania i que cap persona es trobi en situació de pobresa energètica. També cal garantir l’accés al transport públic, sense exclusions.

La pobresa infantil, amb l’actual crisi, s’ha incrementat molt més enllà del que una societat avançada i democràtica es pot permetre. Amb un 26% de la població infantil en risc d’exclusió social, és prioritari invertir en la infància, perquè invertir en la infància és invertir en la societat.

En la mateixa línia, també és primordial garantir el poder adquisitiu de les persones pensionistes amb unes pensions dignes i suficients, i garantir la cobertura de les situacions de dependència amb els recursos suficients.

 

• Cal garantir polítiques d’igualtat entre homes i dones, i aprofundir-hi. També és important incorporar la perspectiva de gènere a les estratègies econòmiques i de sortida de la crisi, que afecta per partida doble les dones a causa de les retallades de l’estat del benestar i com a treballadores.

Ens oposem frontalment a l’Avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament del Govern central, que suposa un atac frontal al dret de les dones a decidir.

 

• Són necessàries unes polítiques d’habitatge que garanteixin el dret a un habitatge digne on viure. En aquest sentit, cal forçar la creació d’un fons d’habitatges destinat al lloguer social, recuperar el “lloguer forçós” per als habitatges buits que estan en mans de les entitats financeres i garantir la dació en pagament.

 

• Cal garantir l’accés universal a la cultura, destinant el finançament adequat per a l’estímul i el suport a la creació cultural, i revertir la pujada de l’IVA cultural, que ofega encara més aquest sector.

 

• Catalunya ha de ser constructora d’un món més just i solidari, preservant la llarga tradició en el camp de la cooperació, la defensa dels DDHH arreu i el Foment de la Pau. Cal implementar unes polítiques de cooperació, DDHH i Foment de la Pau que garanteixin unes partides pressupostàries suficients per fer-ho possible.

 

• És cabdal garantir els recursos suficients per finançar aquesta Catalunya social amb una fiscalitat justa, redistributiva i mediambientalment sostenible que gravi més les rendes del capital que les del treball.

És necessari recuperar l’impost de successions de manera suficient i el de patrimoni, perseguir el frau i l’evasió fiscal amb les eines adequades i crear noves figures impositives que gravin la riquesa.

Cal exigir la total transparència en la gestió dels recursos públics i la posada en marxa d’una auditoria del deute a Catalunya. Al mateix temps, és necessari exigir responsabilitats als gestors i responsables de les entitats financeres que han rebut fons públics.

 

• El model productiu català s’ha de basar en la innovació, la recerca i el desenvolupament sostenible, tenint en compte la qualitat ambiental. En aquest marc, cal potenciar una política industrial sectorial i territorial que garanteixi que la construcció de la riquesa del país es fa sobre una base sòlida i no especulativa, garantint el control democràtic dels recursos naturals.

Cal una aposta clara per la investigació i la recerca com a base per garantir aquest canvi de model, i garantir l’accés al crèdit a famílies, autònoms i petita i mitjana empresa.

 

• Volem una administració propera a la ciutadania, basada en la cooperació entre
administracions per donar resposta a les necessitats de veïns i veïnes, des del
compromís democràtic i la participació. Per això, ens oposem totalment a l’aplicació
de reformes de l’Administració que, com la LRSAL, s’allunyin o siguin contràries a
aquests objectius.

La Catalunya social que volem s’ha de basar en la radicalitat democràtica, garantint el dret a l’expressió democràtica de la ciutadania i la transparència en la gestió dels recursos, incentivant la participació de la societat civil (ILP, consultes ciutadanes, etc.) garantint el dret de la ciutadania a decidir també pel que fa a les polítiques socials i econòmiques.

Cal eliminar els intents de criminalització de qualsevol resposta social organitzada.
Així, també calen polítiques d’acompanyament a les persones migrants que es trobin
en situació d’exclusió o situació administrativa irregular, eliminant el model dels CIE,
que els tracta de manera repressora.

 

• Volem una Catalunya lliure de corrupció, on es garanteixi que aquelles persones
que es demostri que estan implicades en aquestes situacions siguin imputades, i on la
transparència i la participació de la ciutadania en el control de la gestió sigui la norma.
En aquest sentit, també apostem per una nova llei de partits que reguli estrictament el seu finançament.

 

Des de la nostra voluntat de construir un autèntic estat del benestar i una Catalunya social, amb drets i dignitat, reivindiquem poder decidir les polítiques que es faran en el nostre país, evitant que els mercats, les institucions europees i les polítiques d’austeritat imposin el seu programa. Per això, també apostem per una Europa social.