Demandes de mínims

Demandes de mínims

[Originalment publicat el 20/06/11 a acampadabcn.wordpress.com/principis-per-laccio]

Aquest ha estat un espai de debat, de trobada i de complicitats, amb les seves tensions, divergències i retrobaments. Ho hem viscut amb naturalitat. Hem acceptat que estem unides però en un espai que no és homogeni.

Som conscients de la nostra diversitat, l’assumim i la volem articular a través de l’horitzontalitat i les línies de treball diverses. És per això que publiquem dos textos que reflecteixen la nostra pluralitat.

El text titulat “Primeres mesures per a una vida digna” és un material de treball, construït per la subcomissió de teoria, conceptes i discurs, de la comissió de continguts, per la suma de les propostes de les subcomissions i comissions de la plaça Catalunya. És un document viu, obert a les noves aportacions de les comissions, assemblees de barri, pobles, viles del Moviment 15m i les empreses en lluita. És una proposta que conté tan idees regeneracionistes com revolucionàries i de canvi de model, algunes contradictòries entre elles, però que fan pal·lesa la realitat del moviment, la diversitat i riquesa dels diferents sectors, l’estat de les seves lluites, la seva extensió, les diferents velocitats d’execució i les seves urgències.

D’una altra manera, el text “Principis per a un començament inacabat; compromisos per erradicar el nostre malestar” incideix en la construcció a través de l’acció i visualitza un altre aspecte del moviment; la transformació que ja s’està donant i la necessària implicació de cadascuna per a la posada en marxa d’una lluita real.

Us transmetem la tasca realitzada com a una invitació a que hi sumeu la vostra veu de forma activa, pensant, debatint i actuant. Els grups de treball continuen, us convidem a adherir-vos i a treballar plegats!

Pots descarregar-te els textos a continuació:

[CAT] Primeres mesures per a una vida digna_2006011.pdf
[CAST] Primeras medidas para una vida digna_2006011.pdf

[CAT] Principis per un començament inacabat i_compromisos per erradicar el nostre malestar.pdf

 

Primeres mesures per a una vida digna

Hem sortit al carrer deixant a un costat l’aïllament de les nostres lluites parcials i individuals i hem passat a afrontar-les conjuntament, amb entusiasme col•lectiu. Amb això ha irromput la idea que és possible un canvi real de la nostra existència en comú, que avui sentim amenaçada.

Ens hem apropat a la plaça per escoltar-nos, construir propostes i buscar solucions, sense intermediaris que parlin per nosaltres: prenent la paraula i mitjançant l’autoorganització. Un crit de ràbia i indignació ens uneix davant la precarització i la deterioració de les condicions de vida en tots els àmbits, causades pel capitalisme, que és incapaç ja de resoldre les seves contradiccions internes i incrementa a més el seu potencial de destrucció.

La nostra indignació sorgeix no només davant la no-voluntat de la classe política d’exercir la seva funció de servei públic per al poble, sinó davant la seva creixent submissió al poder de la banca i al capital especulatiu, afavorint als monopolis i promovent privatitzacions de serveis públics.

La situació de crisi econòmica accentua els nivells d’exclusió i atur per la reforma laboral, les retallades i l’empitjorament de les pensions.

L’escàndol davant tal situació, que de no canviar condueix irremeiablement a la barbàrie, ens empeny a unir-nos a les altres forces i a fer nostres les reivindicacions de les seves lluites (lluites obreres, estudiantils, de gènere, d’origen, col•lectius altermundistes, d’autodeterminació dels pobles…).

Aquesta situació límit, que impedeix la nostra subsistència, ens obliga a exigir i conquerir les següents mesures:

1. Laboral
2. Habitatge
3. Sistema bancari i financer
4. Fiscalitat
5. Serveis públics
6. Medi ambient
7. Participació comunitària en el funcionament de les institucions públiques
8. Eliminació dels privilegis als polítics, sindicalistes i representants religiosos

 

1. Laboral

• Retirada del paquet de retallades en pensions, subsidis, ajudes socials i sous dels funcionaris. A Catalunya la llei Òmnibus.

• Subsidi per desocupació suficient per cobrir les necessitats dels aturats.

• Ni un acomiadament col•lectiu més (contra els expedients de regulació d’ocupació).

• Convertir els treballs temporals en fixos o fixos discontinus. Proposem un únic contracte indefinit, amb un salari no inferior a 1.200-1.300 euros. (1)

• En cas d’acomiadament improcedent, el treballador serà qui decideixi sobre la seva readmissió, tal com constava a l’estatut dels treballadors abans de la reforma laboral de l’any 94.

• Increment de les indemnitzacions per acomiadament a 45 dies per any treballat.

• Reconeixement del treball domèstic, de cura i atenció. Igualació de retribució laboral sense discriminació de gènere, origen o diversitat funcional.

• Derogació de la reforma de pensions i la reforma laboral.

• Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels centres d’internament.

• Tancament de les empreses de treball temporal.

• Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial. (2)

• Avançament de l’edat de jubilació als 60.

• Preservació i augment de la renda bàsica mínima que asseguri una subsistència digna.

• Revisió amb perspectiva de gènere dels conceptes de riquesa i de treball, que són androcèntrics i exclouen tasques i feines feminitzades com ara les domèstiques, reproductives i de cura i atenció. (3)

(1) Tal com diu la Carta social europea, el salari ha de correspondre’s amb el 60% de la renda Espanyola.
(2) Aquesta mesura fomenta que hi pugui haver un quart torn, afavoreix la contractació, abaixant el número d’aturats i aturades i afavoreix també la conciliació de la vida laboral i la vida personal.
(3) Això s’ha de reflectir en una reformulació de la distribució i repartició dels temps de treball i de cura, la introducció d’aquestes feines al règim general de la seguretat social, en el dret a la negociació col•lectiva, en una revisió amb perspectiva de gènere del sistema de pensions així com de les polítiques migratòries actuals (basades en concepcions del treball androcèntriques).

 

2. Habitatge

• Ni un desnonament ni desallotjament més. Derogació immediata de la llei de desnonament exprés.

• Regular i implementar la dació en pagament així com la transformació de les hipoteques: anul•lació dels desnonaments i conversió en lloguer en el cas de no poder afrontar el pagament per situació de desocupació.

• Reducció del deute hipotecari en proporció a la taxació objectiva de l’habitatge, per devaluació del mercat.

• Un màxim del 10% dels ingressos de la unitat familiar destinats al pagament de lloguer/habitatge. (4)

• Augment dels impostos de propietat sobre les 2es, 3es, 4es residències.

• Prevenir i sancionar els usos anti-socials de la propietat urbana. (5)

(4) Reforma de la LAU (llei d’arrendament urbà) que reguli el cost màxim del lloguer.
(5) Com l’incompliment injustificat dels deures de rehabilitació o l’abandó d’immobles amb finalitats especulatives.

Política d’habitatge social

• Que la qualificació d’HPO sigui indefinida.

• Que totes les promocions noves i les ja existents d’HPO no puguin ser mai de compra.

• Que els habitatges socials no puguin estar sense ocupar més de dos mesos, adjudicant-se immediatament si es completa aquest termini.

• Desenvolupar una política que prioritzi la mobilització dels habitatges buits i la rehabilitació per sobre de la construcció i que sigui compatible, en tot cas, amb el respecte als drets mediambientals.

• Destinar els recursos públics a formes de tinença de l’habitatge que garanteixin seguretat i despeses suportables, com el lloguer social, la cessió d’ús, la masoveria o l’usdefruit.

• Garantir el degut procés i la prioritat dels col•lectius més vulnerables en l’adjudicació d’habitatge protegit, així com l’establiment dels mecanismes necessaris per a evitar tota forma de discriminació.

Urbanisme i territori

• Que la participació ciutadana sigui vinculant i es garanteixin i prioritzin els processos d’auto-organització comunitària.

• Moratòria en l’execució de plans urbanístics mentre aquests no siguin guiats per l’interès general, concretat aquest en una efectiva participació de la ciutadania.

• No construir habitatges en espais destinats a equipaments, ja que agreugen els dèficits d’equipaments.

 

3. Sistema bancari i financer

• Derogació del procés de conversió de les caixes en bancs.

• Creació d’una banca pública amb control comunitari efectiu (6), a partir de la Nacionalització de les Institucions financeres que han demanat ajudes públiques, i que dirigeixi el crèdit amb criteris socials.

• Devolució dels rescats aportats per l’Estat a les entitats financeres no nacionalitzades.

• Fer una auditoria per esbrinar els diferents nivells de legitimitat del Deute Públic i Privat de l’Estat espanyol. Aquella que sigui il•legítima serà impagada.

• Identificació de les corporacions que hi ha darrere dels lobbies que pressionen per obtenir lleis favorables.

(6) Al mateix temps, establir un nivell mínim de reserves obligatori, considerablement més elevat.

 

4. Fiscalitat

• Posar en pràctica una Reforma Fiscal Progressiva, reestructurant la Imposició Directa i Indirecta, gravar els béns de luxe i reduir els impostos als Béns Bàsics, recuperar l’Impost de Successions i el de Patrimoni, augmentar l’IRPF a les rendes altes, establir un Impost de Societats Progressiu i reestructurar els Impostos i Preus Públics (IPC) amb criteris socials.

• Augment radical dels impostos sobre les grans fortunes i els beneficis bancaris.

• Control comunitari sobre el frau fiscal.

• Establiment d’una taxa sobre transaccions financeres no productives (taxa Tobin) i homogeneïtzació del marc legal que incideixi efectivament en el control sobre el desviament de fons a paradisos fiscals.

 

5. Serveis públics

Sanitat

• Augment de contractació del personal sanitari i desprivatització del sistema per garantir una atenció sanitària de qualitat.

• Eliminació de les retallades previstes.

• Aplicació i aprofundiment de la Llei de dependència, amb una clara orientació cap a la promoció de l’autonomia personal.

• Fomentar i aplicar el Disseny per a Tothom o Disseny Universal, com a única forma de garantir l’accessibilitat física i de comunicació a totes les persones, incloses les persones amb diversitat funcional. (7)

• Nacionalització de la indústria farmacèutica.

• Concepció de la salut com un estat de benestar i d’autonomia, que reconegui el dret que tenim sobre el propi cos.

(7) Desenvolupar i acomplir els requeriments i articles que estableix la Convenció dels Drets Humans de l’ONU de 2006, (Ratificada per Espanya el 3/5/08 , que al seu Art. 1 parla de “Promoure, protegir i assegurar el gaudiment ple i en condicions d’igualtat de tots els Drets Humans i Llibertats Fonamentals per a totes les persones amb discapacitat i promoure el respecte de la seva dignitat inherent).

Educació

• Retirada de les retallades.

• Assegurar la plena participació dels agents educatius.

• Redistribució i augment dels recursos econòmics i humans, amb destinació íntegra de tots els recursos a l’educació pública i abolint progressivament els concerts educatius per garantir un ensenyament de qualitat i laic. Concertada és igual a finançament públic més privada –parant les retallades i assegurant la plena participació dels agents educatius en aquest procés.

• Matrícula universitària gratuïta per a les rendes inferiors a 1000 euros per unitat personal.

• Que tot el procés educatiu no depengui de criteris partidistes i econòmics, sinó de professionals de l’educació i de tota la comunitat educativa (8). Centrar tots els processos en les persones i les seves necessitats i no solament en el currículum i en els seus resultats.

• Formar permanentment els agents educatius per garantir una educació de qualitat i adaptada a les necessitats de les persones.

• Que l’educació pública no reprodueixi diferències socials que segreguin a les persones en funció de la seva procedència sociocultural i persones amb diversitat funcional, afavorint així una educació inclusiva que permeti educar des de la diversitat i en la diversitat.

• En contra de la iniciativa Estratègia Universitària 2015 (EU2015), de les noves mesures de reforma del sistema universitari de l’estat espanyol i del model de governament i privatització que promouen.

• Modificació de criteris en la composició dels Consells Socials de les universitats, per garantir el control comunitari i la funció pública.

• Assignació de beques que permetin la dedicació exclusiva a l’estudi (que cobreixin el conjunt de despeses d’habitatge i alimentació).

• Eliminació del procés de professionalització dels òrgans directius de l’Ensenyament Primari i Secundària.

• En contra de l’aplicació de controls de qualitat ISO (9) en l’organització dels centres educatius i establiment de processos de millora pedagògica per part de la Comunitat Educativa.

• Reconeixement del paper de les dones, lesbianes, gais, trans i intersex en la història, la producció de coneixement i en la creació artística.

(8) Comunitat educativa, inclusiva i transversal, entesa com l’àmbit que interrelaciona la família, els centres educatius, el barri i els agents educatius en el procés d’aprenentatge al llarg de la vida.
(9) Basats en la direcció per objectius amb criteris empresarials.

Cultura

• Revisió radical del concepte d’indústria i empresa cultural. Per a una cultura d’accés lliure, plural i no vinculada a l’estricte benefici.

• Derogació de la llei municipal de civisme i reescriptura d’usos culturals de l’espai públic, ampliada a tot tipus de locals. (10)

• Proposar un model cultural, alternatiu a l’actual, que no es basi en la immaduresa, el consum, la violència i la utilització comercial de la imatge del sexe.

• Intensificar l’educació a les escoles sobre la base del desenvolupament de la imaginació, enfront del model actual, basat en el consum, la “disneyficació” i la representació de la violència i el sexe publicitari.

• Els treballadors de la Cultura són els qui han de gestionar els recursos públics.

• Prioritzar les pràctiques culturals minoritàries enfront de les polítiques d’espectacle per a les masses.

(10) Música en directe (música en viu).

Ciència, Investigació i Tecnologia

• Control comunitari i modificació de criteris per a l’aprovació dels pressupostos destinats a I+D, augmentant les partides per a institucions públiques.

• Eliminació de la partida destinada a investigació militar i augment de la investigació civil.

• Exigència del compliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació.

Formació

• És necessari fomentar una formació integral, transversal i multidisciplinària de les persones, que els permeti prendre consciència de la seva situació personal respecte a la resta de la societat, el sistema i les situacions d’injustícia social crònica i estructural.

• Ateneus enciclopèdics populars a cada barri, oberts a la societat.

• Biblioteques al barri autogestionades pels veïns.

• Abolició de les lleis que regulen la propietat privada intel•lectual.

Mitjans de comunicació i Telecomunicacions

• Control comunitari i potenciació dels Mitjans de comunicació Públics, fent efectius els mecanismes d’accés públic i generalització dels Consells d’Informatius i Programes.

• Control comunitari de les infraestructures de comunicació de la informació i de les dades personals.

• Transparència i lliure accés a la informació pública.

• Prohibició efectiva de la comercialització i la cessió de dades personals.

• Eliminació de sistemes de videovigilància, geolocalització, escàners corporals i DNI digital.

• En contra de la llei Sinde.

Justícia

• Dignificació de les condicions de vida dels centres penitenciaris. (11)

• Eliminació de l’amuntegament i reducció important de les places a les presons.

• Establiment de mecanismes vinculants de prevenció de la tortura, visibilització, reconeixement i defensa de les víctimes. (12)

• Dissolució de l’Audiència Nacional (antic “Tribunal de Órden Público”) i independència efectiva del Poder Judicial.

• Reformulació de la Llei de Memòria Històrica.

• Regularització de totes les persones estrangeres.

• Renovació dels permisos de treball i obtenció de la residència sense necessitat de contracte.

(11) Eliminació de la pena de presó per a les penes multes i del règim de fitxers d’Interns d’Especial Seguiment (FIES) i dels mòduls de respecte.
(12) Càstig als culpables de tortures. Eliminació dels indults per als sentenciats per tortures.

Interior i Defensa

• Retorn immediat de les tropes de l’exèrcit espanyol destinades en territori estranger, independentment de la naturalesa de la seva missió, així com el cessament de tota cooperació bèl•lica amb l’OTAN.

• Disminució radical de la despesa militar, policial i burocràtica.

• Desmantellament de la indústria armamentística.

• Eliminació de l’arsenal atòmic i cessament d’extracció i processament de material radioactiu per a producció d’armament atòmic.

• Desmilitarització de la Guàrdia Civil i eliminació de cossos repressius, antidisturbis i cossos de xoc militars.

Transport

• Reducció dràstica en el preu del Transport Públic.

• Millorar i potenciar el transport públic i alliberar, progressivament, els carrers de cotxes privats.

Empreses públiques

• Recuperació i augment dels serveis públics i dels seus pressupostos.

• Recuperació de les empreses públiques que han estat privatitzades.

Polítiques econòmiques

• Crear i facilitar la creació de cooperatives al servei de l’economia local.

Polítiques de gènere

• Que la perspectiva de gènere travessi totes les normes, actuacions i polítiques que generi la societat.

• Compromís de tots i totes en l’eradicació de tot tipus d’expressió de la violència sexista: estructural, econòmica, estètica, laboral, física, psicològica, sexual, institucional, religiosa, racista, en forma de tracta amb finalitats d’explotació laboral i sexual, etc.

• Proposem una societat on tinguin cabuda tot tipus de famílies i formes de convivència i rebutgem l’heteronormatividad.

 

6. Medi ambient

• Gestió pública de l’aigua, sense ànim de lucre i amb participació social, i que els beneficis es reinverteixin en la qualitat del servei. Per tant, exigim que l’actual gestió privada d’Aigües de Barcelona (Grup Agbar) retorni a mans públiques municipals.

• Demanem la Sobirania Alimentària, el foment de l’Agroecologia, la prohibició dels Organismes Modificats Genèticament (Transgènics), la prohibició de les patents sobre les llavors i una Reforma Agrària que elimini els latifundis i el seu reemplaçament per Bancs de Terres sota gestió comunitària.

• Pla de xoc per reduir la dependència dels combustibles fòssils, que faci front a el “pic del petroli” i el Canvi Climàtic. El tancament immediat de les centrals nuclears, la implementació urgent d’energies ecològiques sota gestió comunitària i la promoció i conscienciació sobre l’estalvi energètic.

• Moratòria sobre la construcció d’incineradores, grans urbanitzacions, grans centres comercials, centrals tèrmiques i nuclears i grans infraestructures com el quart cinturó, la línia de molt alta tensió i l’AVE per permetre un debat real sobre el model energètic, de mobilitat i de residus.

• Compromís real, efectiu i comprovable de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, més enllà del Protocol de Kyoto i el veto al mercat d’emissions.

• Aplicació -i creació, en cas necessari- de lleis a nivell europeu i estatal que assegurin la conservació del Medi Marí, tals com la Directiva Marc de l’Aigua, una correcta Política Pesquera Comuna i la llei de Costes.

• Planificació del Territori que minimitzi el transport privat i de mercaderies, que asseguri la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes.

• Establiment d’una gestió efectiva i sostenible dels residus i els agents contaminants i exigim un informe de viabilitat ecològica de qualsevol activitat econòmica, que consideri les emissions directes i indirectes. Volem també l’enduriment de les sancions econòmiques i penals de les activitats més contaminants fins a fer-les inviables i la restauració, a càrrec de l’infractor, dels danys ocasionats.

• Obligació d’un etiquetatge de tot producte de consum que incorpori la seva “petjada ecològica”: el consum energètic, les emissions de CO2 i altres contaminants, els criteris de sostenibilitat i de proximitat seguits en la seva producció i distribució.

 

7. Participació comunitària en el funcionament de les institucions públiques

• No al sistema electoral actual, volem igualtat en els requisits per presentar-se i en els mitjans utilitzats en les campanyes. Distribució equitativa dels temps d’exposició de propostes polítiques en els mitjans de comunicació, sense tenir en compte resultats anteriors o si és la primera vegada que es presenten (incloent la promoció de vot en blanc o abstenció).

• Referèndums obligatoris i vinculants.

• Reconeixement del dret d’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com recull la carta de les Nacions Unides, i per tant el del poble català.

• Referèndum sobre forma d’estat (monarquia-república).

 

8. Eliminació de privilegis de polítics, sindicalistes i representants religiosos.

• Retallada dràstica del sou dels polítics, equiparant-ho al sou de la mitjana de la població, o mantenint-los el seu sou professional anterior a l’ocupació del càrrec públic. Transparència patrimonial. Obligatorietat de declaració pública del patrimoni abans i després de cada legislatura.

• Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions, així com de la superior pensió màxima, eliminant la immunitat associada al càrrec. Imprescriptibilitat dels delictes de corrupció, cessament immediat dels càrrecs corruptes i reducció als mínims imprescindibles dels càrrecs de lliure designació.

• Derogació del Concordat amb l’Església catòlica.

 

Epíleg

El control comunitari, a imatge de la manera auto- organitzativa en el qual s’emmarca el moviment dels indignats i la acampadabcn, ha de convertir-se en l’eina per transformar el sistema econòmic, polític i social ja que és l’única forma fiable de controlar la debilitat dels representants municipals i parlamentaris davant el desvergonyiment de les elits en el poder.

A més, aquest control comunitari s’ha de desenvolupar per garantir el desplegament de processos d’acte- organització en assemblees i comissions, pobles i barris, així com en centres de treball i d’estudi com a base i plataforma de la societat futura.

Finalment, remarcar que aquestes mesures urgents per a l’acció són abans de res condicions imprescindibles per fer front a l’actual dinàmica desbocada del capitalisme, i impulsar un radical canvi del món que ens precedeix i defensar-nos davant l’aprofundiment de la misèria i l’esclavitud que patim.

One Response to Demandes de mínims

  1. adria dice:

    [Comentari de *Bernat Santacana i Hervada* el 11/03/2013 at 19:09]:

    Volia fer-los una proposta de cara al contingut reivindicatiu de les properes accions emmarcades dins els actes 12M15M.
    Des del meu humil punt de vista crec que seria molt bo concretar l’enorme recull d’exigències i demandes col·lectives en 4 pilars bàsics i de mínimes que ens permetin començar a endegar un procés constituent on refundéssim cooperativament la minsa democràcia que ens han sagrestat en una democràcia real. És per això que penso que si estructurem l’ampli discurs d’una forma consensuada i plenament acordada podrem fer arribar el nostre missatge a molta més gent i aconseguir unir la majoria que som sota una consigna que ens permeti cambiar aquest sistema.
    Crec que aquestes 4 exigències de mínims podrien ser:
    En primer lloc la dimissió del govern central per inneptitud, falta de transparència, corrupció i complicitat en l’estafa als ciutadans.
    En segon lloc l’aturada immediata i amb efectes retroactius de totes i cadascuna de les polítiques neoliberalitzadores i de retallades socials exercides en els últims anys.
    En tercer lloc la obertura d’un procés judicial a tots els responsables econòmics i polítics de la situació actual. Aquest procés requeriria també una auditoria pública del deute sobirà que permetés delimitar clarament el deute il·legitim que patim.
    En quart i últim lloc seria necessaria l’obertura d’un procés constituent popular d’emancipació politico-econòmica que ens permetés obrir el debat de quines han de ser les eines per construir d’una nova democràcia real, així com evidentment el canvi de totes les lleis qua vagin en contra dels drets socials i dels interessos majoritaris (llei hipotecària,….). Aquest procés constituent ciutadà serviria per impedir que en un futur els ciutadans tornéssim a patir situacions d’estafa social i col·lectiva com l’actual.
    Crec que en aquest sentit de delimitar i estructurar les exigències col·lectives podem a arribar a molts acords i consensos que ens permetin fer mes fortes les nostres demandes i aconseguir arribar a construir una democràcia real.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *