Dissabte #1J, manifestació internacional “No pagarem el seu deute! Que es foti la troika!”

#1J, manifestació internacional "No pagarem el seu deute! Que es foti la troika!"

El proper dissabte 1 de juny està convocada a nivell internacional una manifestació sota el lema unitari “No pagarem el seu deute! Que es foti la troika!”.

A Barcelona la manifestació està organitzada i coordinada per la plataforma “Juntes Podem”.

La manifestació arrencarà a les 19h de Pl. Universitat per finalitzar a la seu de la Unió Europea a Barcelona (Ps. Gràcia amb Provença).

A continuació, informació sobre “Juntes Podem”, qui en forma part, així com manifest, cartell i motius convocatòria.

 

La manifestació sortirà a les 19h de Plaça Universitat i finalitzarà a la seu de la Unió Europea a Barcelona (Ps. Gràcia amb Provença) amb la lectura del manifest unitari.

 

Dissabte #1J, manifestació internacional "No pagarem el seu deute! Que es foti la troika!"

 

La plataforma “Juntes Podem” es va formar el proppassat 23 de febrer arran de la preparació de la manifestació del #23F “Fem -los forta. Juntes podem” i que va aplegar 60.000 persones

“Juntes Podem” aplega diferents plataformes sectorials, associacions, entitats, sindicats i partits que treballen en el seu dia a dia pels drets socials i les retallades a la ciutat de Barcelona.

Els espais que formen part de la plataforma “Juntes Podem” són: Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)Assemblea de Personal Interí i SubstitutCGT ensenyament,Ateneu Rebel,Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Revolta Global, Marea Roja-Cultura en lluitaAteneu Roig, Plataforma 8octubre,Plataforma SOS Cultura,Stop Bales de Gomaen lluita, Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Marea Pública de l’HospitaletAssemblea 15M Sant Martí la Verneda,TACEE CatalunyaSí Soc Rendible de TelefònicaPapers per TothomUSTEC-STEs (IAC)Coordinadora Laboral de Centres SanitarisEcologistes en Acció CatalunyaAssemblea de Sarrià Sant Gervasi, CGT-Catalunya, Assemblea de l’Esquerra de l’EixampleAssemblea 15M de Sants/Les Corts,Rereguarda en Moviment, CUP Barcelona, Papers i Drets per Tothom, Ojo con tu OJOTanquem els CIESCoordinadora interzones docentLluita Internacionalista,Assemblea GoticEndavant – OSAN.

Treballen totes juntes per fer un front comú contra l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2013 i dels pressupostos dels centres de treball i formació, per defensar -entre d’altres- l’educació, la sanitat, els serveis socials, la cultura i del territori.

Uns pressupostos que una vegada més simplement significaran més atur, més desigualtat i mes retallades per poder pagar un deute que no és nostre, un deute il·legítim que el poble català no té el deure de pagar.

 

Per més informació us convidem a llegir el dossier de premsa (segueix aquest enllaç a Scribd) i visitar el blog de la plataforma “Juntes Podem”.

 

Per fer difusió d’aquesta convocatòria:
– Esdeveniment a Facebook (podeu convidar els vostres contactes) : www.facebook.com/events/468341879913326
– Video “#1J QUE ES FOTI LA TROIKA” (de 15Mbcn.tv) : www.youtube.com/watch?v=o6AhlPoTwYM

 

A continuació, el manifest “No pagarem el seu deute! Que es foti la troika!”
(El podeu imprimir/compartir seguint aquest enllaç a Scribd)

41.640 persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000 treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE’s,… i la llista és llarga, molt llarga per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajustament pressupostari, de reestructuració l’administració púbica, de dèficit, deute, sanejament, rescat… N’estem fartes!

Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col•lectius i sindicats; en definitiva, nosaltres, totes juntes, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat i a les seves reestructuracions. I ho diem a les persones que estan a la Generalitat i que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals; i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea; que nosaltres no som culpables de la seva crisi sinó simplement som les seves víctimes.

I és per això que des de fa mesos que estem treballant per canviar aquesta situació; ho fem denunciant dia rere dia les injustícies dels CIE’s, ho fem lluitant contra el Fracking arreu del territori català, ho fem denunciant la reforma de l’avortament, ho fem aturant els desnonaments i alliberant nous espais per a persones desnonades – no hem d’oblidar que avui en dia l’obra social de la PAH ja té 7 edificis alliberats a la CAC-, però també ho fem als centres escolars i sanitaris, en el cas de les tancades partida pressupostària. Avui som aquí per dir que les nostres vides valen molt més que els seus beneficis, siguin de La Caixa, Telefónica o Agbar. I seguim tibant el fil, no podem oblidar tampoc els 26.000 milions d’euros frau de fiscal estimat arreu dels Països Catalans. Quants llits d’hospital tancats representa tot plegat? Quantes beques universitàries? Quantes ajudes socials o quantes inversions públiques? I tant que hi ha diners! El que manca és la voluntat política d’anar a buscar-los allà on són. Cal destruir el frau fiscal, recuperar l’impost de successions i fer que pagui més qui més té!

I és que d’això va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les necessitats de la majoria social i els privilegis de poca gent. El seu deute contra els nostres drets, els seus beneficis contra la nostra sanitat, educació, cultura o pensions. Però si es pensaven que claudicaríem, una vegada més s’han equivocat. Perquè n’estem fartes, perquè hem perdut la por i perquè juntes podem! I és per això que avui tampoc volem oblidar les companyes i companys de la PAH, que en les darreres setmanes han estat jutjades i jutjats per defensar el dret a l’habitatge a Sabadell i a Vic, els estudiants represaliats a les universitats catalanes per defensar un ensenyament públic i de qualitat, a les persones imputades per defensar els nostres drets en les darreres vages generals i a totes les que, com l’Ester, han patit la brutalitat policial en els darrers mesos. Perquè no seran ni les seves piloteres ni les seves porres les que ens faran callar.

Som aquí per rebutjar els pressupostos antisocials que s’estan anunciant i el xantatge que ens estan fent al seu voltant. No acceptem cap retallada en educació, sanitat, prestacions socials… No admetem reduccions de llocs de treball, pèrdues salarials, desregulacions i deteriorament de les condicions laborals… No admetem l’espoli de les empreses i serveis públics. No admetem la pobresa, les desigualtats, ni la destrucció del nostre entorn a còpia de fracking, privatitzacions de l’espai públic o projectes de l’estil d’Eurovegas. No volem ser una maquila del sud d’Europa!

Hi ha un altre camí possible. Un camí que passa per plantar cara: a Madrid i als dictats de la troika, sí. Però igualment als poders financers, als lobbys i als grans rendistes de casa nostra. És una alternativa que passa per no pagar el seu deute i la seva crisi.

Tenim força raons per no confiar en la bona disposició del Govern, ni en la gosadia d’aquest Parlament. No faltarà qui us dirà que, en aquestes condicions, no hi ha res a fer. No els escolteu. A una determinada edat es té present que Franco va morir al llit, però la seva dictadura va morir al carrer. Els més joves ja heu vist un 11 de setembre que ha remogut les plaques tectòniques del règim heretat de la transició. Fins i tot l’actual configuració de forces polítiques porta la petja de l’última vaga general. Des d’una mobilització social sostinguda podem canviar moltes coses, generar alternatives, modificar profundament el panorama polític, permetre el sorgiment de nous subjectes…

Aquesta lluita només comença. Hi tornarem. Els pressupostos de 2013 no seran un tràmit, ni un arranjament a esquenes del poble. Hi tornarem.

La primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes i junts podem. Això no és un eslògan per concloure una manifestació: és una presa de consciència. No hem vingut a fer retòrica, sinó a escriure la nostra pròpia història, a prendre les regnes del nostre destí.

Aturarem els pressupostos antisocials!

Coratge! La dignitat vencerà! Juntes guanyarem!

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *