Les identificacions policials a la ciutadania descontenta amb el sistema en els darrers temps han portat a la imposició de multes i sancions de forma, en la gran majoria d’ocasions, arbitrària.

Per aquestes sancions arbitràries i per la manca de la identificació dels cossos policials en les seves accions represives (i la conseqüent impunitat), es va llençar fa unes setmanes la campanya ‘No ens identifiquem’.

Per aquest primer de maig, tindrà lloc una convocatòria per anar cap a la manifestació alternativa (de les 18h a Pl. Països Catalans) sense identificació de cap tipus (DNI, carnets de qualsevol tipus, targes bancàries…).

La convocatòria es a les 17h30 a la Plaça de Sants de Barcelona. | Com arribar

En cas de que es demani la documentació, com podem llegir a la web www.noensidentifiquem.org, ‘direm que ens hem oblidat les identificacions a casa, si insisteixen i ens demanen d’identificar-nos verbalment, direm que preferim fer-ho a comissaria (un cop allà, ens identificarem i donarem l’acció per finalitzada)’.

Recomanem llegir atentament la informació publicada a www.noensidentifiquem.org.

A continuació, cartells d’aquesta campanya (amb més informació) i el seu manifest.

Manifest ‘CONTRA LA VOSTRA IMPUNITAT, EL NOSTRE ANONIMAT’

• Que els membres de la BRIMO i la ARRO portin sempre visible la seva TIP, tal i com ho estableix  la llei.
• L’aturada immediata de la pràctica de les identificacions arbitràries.
• La retirada de totes les sancions administratives i penes-multes imposades en el context de mobilitzacions socials.
• El canvi de la normativa sobre l’obligació d’identificació a la ciutadania.

Veiem recular dia rere dia els nostres salaris, els nostres drets a una sanitat i una educació públiques i de qualitat, a un habitatge i a un treball dignes.

Veiem com es posen sota sospita les nostres llibertats i la nostra voluntat de lluita o de simple crítica.

Veiem exhibicions d’armes i de persones armades, agressions, amenaces, detencions, presons,reformes legals cada cop més repressives, persones malferides -ulls manllevats-, i la voluntat d’escampar la por.

La imatge de la policia, d’uniforme o de paisà, identificant persones que es manifesten o que caminen pel carrer, és cada cop més freqüent en els nostres paisatges urbans, i és un dels símptomes més evidents de la mala salut de la nostra ja de per si escarransida democràcia. Continuistes amb la tradició franquista, la conselleria d’Interior ens vol convèncer que els controls d’identitat són una pràctica normal, com saludar-se pel carrer entre el veïnat, i en gran mesura han aconseguit que la interioritzem i l’acceptem sense més.

En canvi, la nostra experiència, passada i recent, ens diu que el fet d’obligar a la ciutadania a dur el DNI i facilitar-lo a qualsevol agent de l’autoritat que ho sol·liciti permet l’actual posada en marxa d’una estratègia policial encaminada, entre altres coses, a intimidar, a crear fitxers policials i, sobretot, a imposar arbitràriament multes i sancions. Molt menys cridaner que una detenció o una càrrega d’antiavalots, aquest mètode permet dissuadir, atemorir, aïllar i castigar a persones simplement sospitoses de ser dissidents o que mostren el seu descontentament amb el sistema.

Molta gent, a títol individual o formant part d’associacions i/o col·lectius diversos, han patit els efectes d’aquest capgirament d’un principi democràtic elemental: en una societat lliure, on el poble és sobirà, el deure i l’obligació d’identificar-se pertoca al funcionariat de l’Estat, perquè totes les seves actuacions han de ser transparents a ulls de la ciutadania, la qual n’ha de mantenir el control. Aquest deure és ignorat amb arrogància, i la negativa reiterada a dur la TIP en operacions d’’ordre públic’ ha esdevingut una garantia afegida d’impunitat per a tota mena d’actuacions delictives, inclosos gravíssims i repetits atemptats contra la integritat física i la vida de massa persones.

En un sistema de garanties i de drets, el dret a l’anonimat, a no permetre intromissions gratuïtes de cap autoritat en l’esfera privada de les persones i, menys encara, en l’exercici de drets polítics fonamentals -reunió, manifestació i expressió- correspon a la ciutadania, al poble.

Per autodefensa i per dignitat diem prou. A partir d’ara ens neguem a identificar-nos!