Comenta notícia |
Veure comentaris |
Envia per correu-e aquest* Notícia
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : laboral : dones |
Crónica del primer de Maig llibertari |
|
per per un primer de maig llibertari |
14 mai 2017
|
Amb aquestes línies volem reivindicar la nostra presència als carrers de Barcelona el passat 1 de Maig. Des dels mitjans de comunicació de masses, responent a les ordres del Poder, s'ha silenciat completament aquesta jornada de lluita, de la mateixa manera que, com va passar en múltiples ocasions en el passat, van crear alarma social amb altres fets. |
La manifestació per un primer de Maig llibertari, va començar amb uns centenars de persones, encara que poc més de la meitat, van concloure la totalitat del recorregut. La convocatòria va tenir el seu punt de partida a la Rambla del Raval i es va dirigir cap a la Ronda de Sant Antoni i el carrer Sepúlveda. Arribant al Departament de Treball i Indústria, un gran dispositiu de Mossos d'Esquadra es trobava desplegat, custodiant l'edifici i els seus voltants. La manifestació es va aturar davant de l'edifici, i en un context de nerviosisme i tensió, es va donar lectura a un manifest amb el qual es denunciaven les polítiques que quotidianament ens condemnen a aquesta vida de precarietat i misèria, convocant a la resposta col·lectiva contra aquest criminal sistema.
Després d'aquesta primera parada al Departament de Treball, el dispositiu dels Mossos d'Esquadra va seguir de prop tota la resta del recorregut.
La manifestació va estar en tot moment molt animada amb constants crits de consignes anarquistes i anticapitalistes, en contra de les presons, els CIE's i les fronteres, en contra de l'església i fent una crida a la solidaritat amb les companyes anarquistes que estan sent jutjades a Alemanya, sota l'acusació d'atracar el Pax Bank. Es van fer nombroses pintades i es van assenyalar bancs, immobiliàries i una agència de viatges del Corte Inglés.
Ha estat una jornada de record i de lluita que, independentment de l'aspecte quantitatiu, ha mostrat en tot moment el digne esperit combatiu que ha de prendre els carrers un Primer de Maig.
Des d'aquestes línies volem enviar una salutació a totes les participants, especialment a les companyes que, tot i la intimidant pressió policial que especialment es va mantenir en el tram final del recorregut, va resistir fins al final des de la pancarta del darrere.
No obstant això, volem fer una crida a la necessària reflexió amb tots els companys i companyes anarquistes i llibertaris, i fer una autocrítica col·lectiva sobre la creixent fragmentació del moviment llibertari de Barcelona, efectes que s'han evidenciat també aquest mateix dia.
Assemblea per un Primer de Maig Llibertari
(cast)
Con estas líneas queremos reivindicar nuestra presencia en las calles de Barcelona el pasado 1 de Mayo. Desde los medios de comunicación de masas, respondiendo a las órdenes del Poder. se ha silenciado completamente esta jornada de lucha, de la misma manera que, como ocurriera en múltiples ocasiones en el pasado, crearon alarma social con otros hechos.
La manifestación por un primero de Mayo libertario, empezó con unos centenares de personas, aunque poco más de la mitad, concluyeron la totalidad del recorrido. La convocatoria tuvo su punto de partida en la Rambla del Raval y se dirigió hacia la Ronda de Sant Antoni y el carrer Sepúlveda. Llegando al Departament de Treball i Indùstria, un gran dispositivo de mossos d’esquadra se encontraba desplegado, custodiando el edificio y sus alrededores. La manifestación se detuvo frente al edificio, y en un contexto de nerviosismo y tensión, se dio lectura a un manifiesto con el que se denunciaban las políticas que cotidianamente nos condenan a esta vida de precariedad y miseria, convocando a la respuesta colectiva contra ese criminal sistema.
Tras esta primera parada en el Departament de Treball, el dispositivo de los mossos d’esquadra siguió de cerca todo el resto del recorrido.
La manifestación estuvo todo el tiempo muy animada con constantes gritos de consignas anarquistas y anticapitalistas, en contra de las cárceles, los CIE’s y las fronteras, en contra de la iglesia y llamando a la solidaridad con las compañeras anarquistas que están siendo juzgadas en Alemania, bajo la acusación de atracar el Pax Bank. Se hicieron numerosas pintadas y se señalaron bancos, inmobiliarias y una agencia de viajes del Corte Inglés.
Ha sido una jornada de recuerdo y de lucha que, independientemente del aspecto cuantitativo, ha mostrado en todo momento el digno espíritu combativo que deben tomar las calles un Primero de Mayo.
Desde estas líneas queremos enviar un saludo a todas las participantes, especialmente a las compañeras que, pese a la intimidante presión policial que especialmente se mantuvo en el tramo final del recorrido, resistió hasta el final desde la pancarta trasera.
No obstante, queremos hacer un llamamiento a la necesaria reflexión con todos los compañeros y compañeras anarquistas y libertarixs, y hacer una autocrítica colectiva sobre la creciente fragmentación del movimiento libertario de Barcelona, cuyos efectos se han evidenciado también ese mismo día.
Asamblea para un Primero de Mayo Libertario |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Estem davant d'aquest ignominiós antre que legitima l'explotació i gestiona la precarietat. I ho fa afavorint l'acumulació de beneficis sense fre de la classe empresarial, mentre ens ven la basta mentida que exerceix un paper de neutral arbitratge i diàleg social.
Som aquí davant aquest edifici infame, on quotidianament s'executen polítiques que ens condemnen a una vida de misèria, situant-nos en la terrible disjuntiva d'arrossegar-nos per un treball esclau o veure'ns abocadxs a la indigència. Polítiques com les que permeten a l'empresari acomiadar treballadorxs sense cap cost o irrisori, com les que permeten a aquest disposar dels i les treballadores a qualsevol hora o tractar-lxs com "productes" d'un sol ús, o com les que ens porten a una jubilació que ni tan sols permet la supervivència.
Ja n'hi ha prou d'empitjorar les nostres condicions de vida per beneficiar les d'uns pocs que vénen consolidant el poder des del franquisme, a causa fonamentalment de l'aquiescència i conformisme de la gran massa de explotadxs.
Ja n'hi ha prou de mirar cap a un altre costat i dir que això no va amb nosaltres. Afrontem col·lectivament les nostres pors i destruïm les institucions que representen aquest criminal sistema.
(cast)
MANIFIESTO LEÍDO FRENTE AL DEPARTAMENT DE TREBALL
Estamos ante este ignominioso antro que legitima la explotación y gestiona la precariedad. Y lo hace favoreciendo la acumulación de beneficios sin freno de la clase empresarial, mientras nos vende la burda mentira de que desempeña un papel de neutral arbitraje y diálogo social.
Estamos aquí ante este edificio infame donde cotidianamente se ejecutan políticas que nos condenan a una vida de miseria, situándonos en la terrible disyuntiva de arrastrarnos por un trabajo esclavo o vernos abocadxs a la indigencia. Políticas como las que permiten al empresario despedir trabajadorxs sin coste alguno o irrisorio, como las que permiten a éste disponer de los y las trabajadoras a cualquier hora o tratarlxs como “productos” de usar y tirar, o como las que nos llevan a una jubilación que ni tan siquiera permite la supervivencia.
Basta ya de empeorar nuestras condiciones de vida para beneficiar las de unos pocos que vienen consolidando el poder desde el franquismo, debido fundamentalmente a la aquiescencia y conformismo de la gran masa de explotadxs.
Basta ya de mirar hacia otro lado y decir que esto no va con nosotrxs. Enfrentemos colectivamente nuestros miedos y destruyamos las instituciones que representan este criminal sistema.
Quien critica es tachado de español y taliban,no hay mas opcion,o estas con su rollo de estados liberadores y antifascismo o eres un maldito.
Y la anarquia no creo que tenga nada que ver con sus referenduns ,y los proyectos comunistas que nada tienen que ver con el desgobierno y la ausencia de autoridad.
Todos tenemos proyectos diferentes a largo plazo pero demasiados proyectos iguales a corto plazo. Recordad, la revolución no la harán los anarquistas o los comunistas, la hará un supuesto pueblo organizado, que nos incluye a todos.
A la mani contra la repressió a anarquistes cas Pandora també hi havia milers de persones.
No es tracta de valorar només el nombre, també les idees i les pràctiques són molt importants, però si volem canviar la societat hem de ser més de 4 gats. Si de veritat això és el que es vol...
les manis contra la repressió a anarquistes, les organitzan companyes i companys anarquistes i es demana la solidaritat, i no veuras banderes, ni simbols aliens a la manifestació.
Es d'això del que parlem. I és cert, si som milers, millor que si som 4 gates, pero no podem oblidar tot allò que ens mou. La societat no es cambia ajuntant a milers de persones, sinó amb projectes transformadors.
Contra la guerra del Golf, milions de persones ens vam mobilitzar i la guerra va continuar ...
Els projectes transformadors són els que fan que les persones s'uneixin i lluitin per ells, i aquest és el gran repte i l'enorme dèficit del moviment llibertari, i de tots els moviments que es diuen antisistema.
Parleu contra l'anarquisme, com si tinguéssiu la solució a tots els problemes. "La societat es canvia mobilitzant gent". Fals. Això ès "el conte de la lletera".
El quid de la qüestió és concretar quines poden ser aquests projectes i que ens trobem les persones per iniciar-los.
Des de les multitudinàries manifestacions de vagues generals, ja hem vist el que hem avançat. Reforma rere reforma i a tots els nivells. Desperta, company!
Por razonamiento semilógico, un proyecto transformador debe contar a mucha gente.
Así que, SI, es importante ser muchos.
Ejemplos de proyectos transformadores con poca gente a lo largo de la historia: 0
Si no eres del Barça entonces eres del Madrid, aunque no te guste el futbol.
Pues si hay comentarios que se parezcan a lo que dicen las "religiones", el tuyo es uno de ellos... Especialmente a religiones neoliberales que priman el individualismo sobre la colectividad.
Eso del adentro y el afuera, no van cada uno por su lado, sino que ambos interaccionan constantemente, y no hay un primero y un después. ¿Qué fue primero, el huevo o la gallina...?
Menos pensamiento positivo y más pensamiento crítico...
mazagon ARROBA gmail.com
Si no sois capaces de evitar eso ¿de qué sois capaces?
Indymedia es el medio de todas aquellas personas que le quieran dar uso en los movimientos sociales, solo que algunas, entre ellas tanto tú como "tu pesadilla", lo que hacéis es un abuso del medio. El "troll" no es solo acracio, sino también quienes como tú, se creen que todo lo que sucede en este portal es obra de un "dios" omnipresente.
¿De qué es de lo que no somos capaces...? Tú no molestas menos y por lo que leo, tus comentarios siguen publicándose. Sólo a ti te interesa dar imagen de "cuerdo", y esos son los peores.
No eres más que un bocachanclas chantajista y mentiroso.
Agur!