Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
19:30

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
Acció d'insubmissió a l'Audiència Nacional #obrimlacaixa
28 abr 2017

Veure el video aquí

Ver el video en castellano aquí

Leer este comunicado en castellano →aquí

La campanya de Colze a Colze busca confrontar la repressió; una de les facetes d'aquesta repressió és la judicialització de les nostres vides.

A més de dos anys i mig de les primeres detencions de les operacions Pandora i Piñata, i amb una nova pròrroga de 18 mesos en la instrucció del sumari de Piñata, les encausades continuem amb les mesures cautelars que se'ns van imposar per poder sortir en llibertat provisional. En la línia de la campanya —i com una de les accions que formen part d'ella— hem decidit enfrontar aquesta judicialització i desobeir les mesures imposades.

En què consisteix aquesta acció de desobediència?

5 persones de Barcelona i Madrid, imputades tant en Piñata com en Pandora, deixaran de presentar-se a signar. Aquestes signatures mensuals eren, juntament amb la prohibició de sortir de l'Estat espanyol, la retirada del passaport i l'obligació de notificar un canvi de domicili, les exigències de l'Audiència Nacional per poder mantenir-nos fora de presó. La intenció amb aquesta acció és confrontar la repressió i la imposició d'aquestes mesures assenyalant, a més, el càstig preventiu i l'atac contra l'organització política que busquen amb això a més d'aconseguir la retirada de tots els càrrecs contra totes les persones imputades i, en conseqüència, de les mesures cautelars.

Per què estem realitzant aquesta acció de desobediència?

Sabem que aquestes mesures no les patim únicament les persones acusades en aquestes operacions, se li apliquen a un ampli ventall de persones, però som tan conscients d'això com del fet que l'aplicació i els efectes de les mateixes difereix totalment segons quines siguin les persones encausades. En el nostre cas, com en el de molts més dels quals s'està parlant en els últims temps, sabem que aquestes operacions són atacs contra la dissidència política, contra aquelles persones que s'organitzen, de la manera que sigui, per aconseguir un canvi social. Aquestes operacions policíaques-judicials són un atac contra les diferents formes de resposta política, contra les persones que amb la seva pràctica intenten construir una altra manera de viure. Són operacions que, acompanyades de tota l'espectacularitat i ressò mediàtic corresponents, construeixen l'ideari d'un enemic intern perillós i amagats gairebé en cada cantonada. Operacions amb la cobertura mediàtica de les quals es construeix aquell «Altre», que ha de ser eradicat en defensa de l'estatus quo. La utilització de l'Audiència Nacional i la suposada excepcionalitat de les lleis antiterroristes no són més que una altra de les múltiples cares que té la burocratització i la legislació a cop de notícia. La Llei Mordassa, l'ampliació de la Llei de Seguretat Ciutadana o les diferents ordenances cíviques —totes elles— es justifiquen mitjançant una creació mediàtica d'un perill imminent i constant (siguin les raperes, les de la PAH, les anarquistes, les treballadores sexuals, les skaters, les manteras, aquelles als quals s'identifica com a islamistes de manera genèrica estigmatitzant a una àmplia varietat de comunitats…).

Quins interessos defensen aquestes mesures?

Som conscients que la justícia no pot actuar d'una altra manera. No hi haurà una justícia millor en aquest sistema social en el qual vivim. Pot ser menys dolenta, pot donar cabuda a una mica més que a l'actual, però seguirà defensant els interessos d'aquells que tenen el poder i els diners per controlar-ho. Però creiem que és necessari sortir d'aquests moments d'espera, d'incertesa i —sobretot— començar a assenyalar quines són les raons que s'oculten després de la imposició d'aquestes mesures. I aquestes són, com s'ha assenyalat abans, imposar un càstig preventiu. Les mesures suposen un recordatori constant de la causa pendent, en la qual en general no sol haver-hi càrrecs ni peticions definides, un càstig que busca desmobilitzar a un entorn sobre el qual penja constantment l'amenaça de ser els següents a caure gràcies, entre altres coses, a la laxitud del concepte de terrorisme.

Amb això ens declarem insubmises al seu xantatge. Colze a Colze, afrontem la repressió.

Per tot això, us esperem avui a les 19:30h a l'Arc de Triomf #ObrimLaCaixa


This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Acció d'insubmissió a l'Audiència Nacional #obrimlacaixa
28 abr 2017
Pienso que tenéis razón, salvo en una cosa: no es necesario que te organices con otras personas para sufrir persecución por parte del Poder. Al menos así lo dicta mi experiencia personal. Si vas por libre, pasando olímpicamente del “Sistema de Familias” -mediante el cual la oligarquía tiene militarizada la sociedad civil- el precio a pagar te aseguro que es muy alto. Y créeme, la solidaridad escasa. Incluso te diría más: entre los hipotéticos revolucionarios tampoco faltan los machos cabríos.

Ahora, matizando vuestro escrito, pienso que el término “justicia” en esta sociedad de control, es un paradigma del “doblepensar”. Osea, bajo el prisma de nuestra ética significaría: equidad, imparcialidad, rectitud. Pero a la sombra de las instituciones del Estado su significado sería justamente el opuesto: atropello, conculcación, arbitrariedad, coacción. El hecho de que utilicemos dicho término, indistintamente, dota de respetabilidad a su acepción infame. ¡Un bravo para Orwell!

¿Y respecto a los pomposos sacerdotes del Estado que ataviados con sus solemnes togas imponen penas a quienes osen amenazar los privilegios de sus poderosos señores? Pues les mandaría a hacer “puñetas”. Para decorar sus imponentes togas, se entiende.

(Como mi hermano Angelín me repetía cuando vivía: ningún ser humano debe determinar la vida de otro.)

Concluyo deseándoos suerte en la vía que habéis elegido: la propaganda por el hecho. Es la manera más eficaz de progresar hacia la libertad. Saludos.
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (En Minúscula Normal)
Nom El teu correu-e

Comentari

Codificació
Anti-spam Introdueix el text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per carregar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.